DITTAMEN 2017-06-17T15:45:06+00:00

1.- Considerand que desd’es punt de vista de sa Filología, sa nostra llengo baléà té més similituts desinencials y lètsicas emb so Llatí, es Béarnês, es Gascó, es Provensal y s’Occità, qu’emb so sintètic Català.

Qu’emb sos primés idiomas mos unêx es fet històric de que, a n’el 799  d.B.J.  hey  va  havê  a  Baléàs  una  notabble  colonisació  de  personas  d’aquexos  llogs  (Vitae Carolus  Magnus,  Eginhardo,  833.  Historia  General  del  reino  de  Mallorca  1840,  por  sus  cronistas),  que venguéren debud a sa solicitut d’ajuda que féren es governans baléàrics a n’En Carlo Magno (dos  añs  antes  de  qu’aquex  conquistàs  Barcelona)  perque  lis  ajudàs  a  refuà  un  mólt  possibble desembarc  àrabé.

Que  naturalment  emb  élls  vengué  sa  séua  fórma  de  xerrà,  sa  que,  essênd també un’evolusió d’es “sermo vulgaris”, se va integrà perfèttament emb so néollatí baléà, sortid  llògicament  també  de  s’evolusió  d’es  “sermo  vulgaris”  etsistent  aquí  desde  s’añ  123 a.B.J.

Qu’es temud desembarc se va produí definitivament a n’el 912 d.B.J., 113 añs después de s’assentament  de gascóns,  béarnesos  y  occitans.

Qu’a partí  de  llevonses  qui  governà  Baléàs vàren essê ets àrabés, però que, tal y com sotseía sempre, tant a sa península ibèrica com a n’ets altres llogs a lo llèrg d’es tres estadis de s’Edat Mitja, sa pobblació autòttona continuà emb sas séuas feynas pagesas, continuà emb sas séuas  costums y continuà xerrand sa séua llengo romànica ancestral, a sa que, apoc apoc li anaren afagint paraulas de s’àrabé. Evolusió que com se pod veure, ês calcada a s’evolusió llingüística patida a tota sa península ibèrica. Domés qu’es fonémas vocàlics d’ets idiomas que rebéren s’influènci d’es Provensal primé, y de s’Occità-Gascó-Béarnês después, que varen essê sas llengos de Baléàs y d’es territòris de tota sa Marca Hispànica, ês diferenta a sa d’es resto d’es réynes arabisads. D’aquí qu’es  vocabularis  d’es  conjunt  siguin  tan  parescuds.  Y  tant  més  parescuds  cuant  més  mos atrecam sa decadènci de s’Impèri Romà.

2.- Considerand qu’ês  indudabble  que s’Italià,  es  Gallèg,  es  Português,  es Castellà, es  Valencià,  es  Baléà,  s’Aragonês,  es  Bable,  es  Lleonês,  es  Càntabro  y  es  Català, tenim  un  matex  sistema  llingüístic  hereuad  d’es  Llatí,  ês  d’una  incultura  superlativa  o  de mólta mala fe, assegurà que Baléà y Català ês lo matex, y que, lo que mos separa d’es català son únicament sas séuas fonèticas.  Tots  aquéys  idiomas  estàn  estrutturads  per  sas  séuas  respettivas  gramàticas,  emb sos séus caràttes morfològics y sintattics qu’elza diferencían. Per consiguient, ês igualment d’una incultura superlativa o de mólta mala fe, escampà o avalà qu’es Baléà ês a n’es Català lo que s’andalús o mejicà son a s’Español. Cuand resulta que s’esctruttura llingüística d’es Baléà  (artículs,  preposicións,  pronoms,  conjugacións  verbals,  etc.)  ês  difarenta  a  sa  d’es Català. Mentras que s’andalús, es mejicà, es venessolà, etc., y s’Español tenen tots sa matéxa estruttura y lo únic qu’elza diferencía un poquêt ês sa fonètica y un vocabulari particulà.

3.- Considerand un idioma desd’es punt de vista humà, tota consideració colettiva d’es llenguatje, ja siga d’un idioma mólt estês, ja siga d’un idioma de mínima estensió, té es drêt a n’es màtsim respète. Respète reconegud a sa Declaració Universal d’es Drêts Llingüístics. Sênd un atentat contr’aquéxos Drêts, imposà a una comunidat, una llengo que no’s sa que seculament xèrra, ni ês sa de sa nació a sa que pertenêx políticament.

4.- Considerand que  sas  llengos  naturals  no  las  créan  es  llingüístas  ni  es  Dottós  de  sas Universidats,  ni  mólt  ménos  es  polítics.

Que  sas  llengos  las  fan  es  pobbles  emb  s’us  que d’éllas fan cada día, créànd paraulas nòvas, afagindn’hí colcunas d’altres idiomas, y déxànd d’empleyarnê d’altras debud a sa pròpi evolusió de sa sociedat. Es pobble baléà ha créàd sa séua pròpi llengo a lo llarg de sa séua llarga y accidentada històri, y aquéxa llengo ês sa baléà.

Que domés  sas  llengos  sintèticas  son  créàdas  per  Acadèmis,  Universidats  o  Instituts  d’Estudis Llingüístics.  Llengos  sintèticas,  com  s’Euskéra  attual,  que  per  necessidats  sociològicas  de comunicació  se  va  créà  una  llengo  nòva  a  partí    d’una  mêscla  de  sas  sis  o  sèt  formas d’espresarsê  qu’etsistexen  dins  Bascònia.  O  com  s’Italià,  que  també  surt  d’una  mêscla  d’es Toscà,  Florentí  y  Romà.

5.- Considerand  que,  desde  1983  fins  a  día  d’avuy  tots  es  dirigens  de  tots  es  partits polítics  de  Baléàs  sensa  cap  escepció,  han  governad  durant  aquéxos  29  añs  totalment d’esquena a n’es Pobble, imposandlí per Lley sa llengo catalana còma pròpi.

 Qu’es resultads de totas sas encuestas que s’han fet a n’es pobble baléà, demanadlí quina llengo consideravan còma pròpi, sempre han donad còma resultat, que sa séua llengo ês sa mallorquina o baléà:

 Día 02 de Febré de 1991 (después  de  vuyt  añs  d’inmersió  llingüística catalana) es “Diario de Mallorca”, pubblicà es resultats d’una encuesta oficial féta p’es Consêy Insulà de Mallorca, es 80% d’ets encuestads refuaren sa llengo catalana còma pròpi.

Es  días  04,  05  y  06  de  Novembre  de  1993  (después  de  dèu  añs  d’inmersió  llingüística catalana)  –  es diari  “Última  Hora”  va fé un’encuesta donand còma resultat  que:  100%  d’ets  encuestads  refuava s’enseñansa en Català.

P’es Desembre de 1996 (después  de  13  añs  d’inmersió  llingüística catalana) sa pubblicà un’encuesta d’es C.I.S. (“Centro de Investigaciones Sociológicas”) qu’entre altras còsas demanava: “¿cuál es su lengua materna?”. Donand es siguiens resultads: es 47% d’es baléàrics varen di Mallorquí/Baléà, se 11% Català y es 37% Español.

Día  06  de  Jané  de  2005  (después  de  22  añs  d’inmersió  llingüística catalana) se pubblicà un’encuesta  en es diari “El Mundo / El Día de Baleares” féta per élls matéxos, hon a sa pregunta: “¿ténen que potencià sas Institucions s’us d’es Mallorquí en ves d’es Català?”: es 70% va di que sí.

Per totas aquéxas consideracións, y d’acord  emb so patrimòni llingüístic d’es pobble baléà, y emb sa Declaració Universal de Drêts Llingüístics, es membres de s’Acadèmi de sa llengo Baléà

DICTAMINAM:

Que sa llengo pròpi y històrica de Sas Baléàs, ês sa Baléà.

Qu’aquesta llengo  ês  sa  vernàcula  que  se  xèrra  a  sas  islas  de  Formentéra,  Eivissa,  Menorca  y Mallorca.

Qu’aquesta va sê coneguda emb sa denominació de “Balearicum eloquium” desde  s’època  romana  fins  a  n’es  sigle  XII,  y  que  posterioment  va  sê  enomenada mallorquina fins a n’es sigle XIX, perque sas Baléàs conformaren durant tot’aquéx’època es Réyne de Mallorca.

Qu’a s’actualidat, denominadsê aquest antig réyne Comunidat  Autònoma de sas Islas Baléàs, ês per lo que recuperam s’històric nom de Baléà per sa llengo de sa comunidad llingüística baléà.

 Qu’aquesta llengo es única y diferenciada de sas demés llengos néollatinas y romànicas.

 Que té sa séua específica gramàtica y diccionaris desde fa més de cinc sigles.

 Y PER AXÒ, ADEMÉS, RECOMENAM:

Qu’en  aquets  tems  de  globalisació  que  mos  ha  tocad  viure,  devêm  de conseguí  d’es  nòus  polítics  qu’han  sortid,  qu’es  Pobble  déxi  d’essê  analfabèt  de  sa séua pròpi llengo, y d’essê ignorant de sa séua vertadéra històri.

Per axò hêm  de  conseguí  qu’es  nostros  pròpis  polítics  comunitaris  y  nacionals, reconeguin s’etsistènci de sa llengo baléà, y de sa comunidat llingüística baléàrica, qu’attualment la conforman de moment, es 47% de sa pobblació; d’un total de prop d’un milló d’habitans. Cuand tansols fa 100 años es 90% de sa pobblació xerrava esclusivament baléà.

Que per consiguient déxin d’imposarmós còma llengo pròpi, sa catalana; que no’s més qu’una llengo política dins Sas Baléàs y que mos resulta totalment forastéra, ademés que, emb s’obbligació d’haverlâ d’estodià es nostros fiys y nets a sas escòlas  y  instituts,  y  d’haverlâ  d’empleyà obbligatòriment emb sas relacións institucionals, sa nostra forma ancestral d’ordenà el món que mos  enrevolta,  de  comunicarmós  emb  sos  nostros  veynads  y  amigs,  de  cada  día  va desaparesquend  un  poquêt  més, essênd sustituída per sa fórma catalana apresa durant s’època d’estodiant.  De  tal  fórma  que,  calculam  que  d’aquí a  30  añs  més, probabblement es mallorquí o baléà heurà desaparescud.

error:
A %d blogueros les gusta esto: